Llibreters i patrimoni humanístic, un binomi en perill?
Patrícia Gabancho, periodista i escriptora
Tot bon lector té un llibreter que li és prescriptor. Es pot entrar a la llibreria com qui va a la farmàcia, amb la recepta (el títol) apuntada, o s’hi pot entrar com qui va a un jardí a sorprendre’s amb les noves flaires de la temporada. Aleshores ens hi passegem amb la mirada experta, espigolant una coberta, llegint les quatre ratlles de la contraportada, espiant el començament de la primera pàgina, a veure si som capaços d’endevinar si aquell llibre és de debò com l’imaginem. El meu llibreter favorit a vegades em diu: no te’l quedis, aquest. No està pensant en el seu negoci sinó en la meva satisfacció lectora. Em coneix, perquè comentem la darrera collita cada cop que hi vaig, de manera que podem teixir aquesta xarxa bilateral de confiança.
Aquest ofici, que té molt de saviesa i molt d’intuïció, fa que el bon llibreter no sigui un comerciant qualsevol, que no sigui simplement un botiguer amatent. El llibreter no és la persona que està a la caixa, sinó la que està a peu de taulell, fent una opció que és alhora comercial i cultural. Es pot descobrir com pensa el llibreter només mirant l’aparador de la botiga: quin llibres ha destacat, quina llengua ha primat, quin espai ha reservat per les petites joies de les que en vendrà pocs exemplars. Això fa que una bona llibreria sigui una cal.ligrafia peculiar que es pot llegir com un comentari de text. I aquest és el paper que cap nova tecnologia no pot obliterar. Segurament els e-books guanyaran espai en els costums de les noves generacions, tan adequades mentalment al joc de les pantalles, però sense aquest paper de prescriptor que fa el llibreter, les pantalles tendeixen a la banalitat. Tendeixen al mercat. I la cultura, tot i ser una indústria, no és només un mercat. Menys encara en una cultura assetjada, com és la catalana.
D’aquí que, en unes jornades de reflexió protagonitzades per llibreters, a més a més de repassar els secrets de l’ofici i l’embranzida de les tecnologies, caldria fer una crida en veu alta cap al sistema educatiu. Tenim un ensenyament al que tothom, tots els sectors socials, li reclamen més tecnologia, més matemàtiques, més anglès, més esperit emprenedor, però ni una sola veu li demana més cultura. La saviesa humanística ha perdut llocs en la cursa de l’excel.lència, quan havia estat, durant segles, la base de la civilització occidental. Avui, el pensament està tan dominat per l’economia, que només allò que pot revertir en llocs de treball i productivitat tangible és valorat, i per tant, requerit a l’escola. Mentrestant, avui a Catalunya, es pot cursar tot l’ensenyament obligatori sense sentir esmentar el nom de Shakespeare, no diguem ja Molière, Goethe o Cortázar. Com podem crear lectors sense literatura? Com podem entendre el tresor de la literatura i el pensament sense cultura?
Tot l’entramat de la transmissió del patrimoni literari, que és també pensament, flaqueja des del parvulari fins a la Universitat. Estem en l’únic moment de la història en què aquesta transmissió de patrimoni entre generacions no és tinguda en compte com un valor, sinó com una nosa. Un conseller de l’actual govern ha dit que determinats estudis humanístics eren una mena de vici que l’alumne s’havia de pagar de la butxaca, i tothom advoca per una més estreta relació entre la Universitat i l’empresa. Però ningú reclama més cultura, mentre la cultura adopta nous llenguatges cada cop més efervescent i eteris, més allunyats de les formes clàssiques que es basaven en la coherència artística. Cal saludar els nous canals expressius, però compte amb un abús de la tecnologia que deshumanitza allò que som: persones amb instruments de comunicació bàsics que no requereixen suports, sinó sensibilitat i intel.ligència i compromís.
El llibreter és una petita baula en aquest procés de coneixement que està implícit en la bona literatura: preguntes i respostes sobre l’ànima humana, sobre la societat, sobre el passat i el futur, sobre el present. N’és una baula privilegiada. I per això mateix, ha de fer una passa endavant i cridar l’atenció sobre el procés de desculturalització que està vivint la societat actual, postmoderna, relativista, comercialitzada, superficial, hedonista i en crisi. Ens hi va la vida conscient, a tots, però sobretot a l’ofici de llibreter.
