L’avantatge de l’atzar
Hi havia una època – que potser no s’ha acabat del tot, per cert – en què si anaves a qualsevol de les múltiples presentacions i xerrades que tenen lloc cada setmana a les bibliotqeues del país, a l’hora de fer preguntes al convidat, sempre hi havia algun membre del públic que volia saber si els llibres electrònics acabaran amb els llibres de paper, i en preguntar-ho, sovint no podia dissimular una certa excitació, com si la visió d’un món sense llibres físics l’hagués atabalat de mala manera (o li hagués fet il·lusió, vés a saber: hi ha de tot a la vinya del Senyor).
Però, de fet, amb el pas del temps s’ha pogut veure que la lluita llibresca autèntica no és pas entre els llibres electrònics i els llibres de paper, sinó entre les llibreries virtuals i les de ‘totxo i morter’ (com ara diuen els nord-americans de les llibreries de tota la vida, aquelles que tenen un llindar que el lector en potència pot franquejar; i una persona humana darrere el taulell per aconsellar-lo si cal). De fet, és als mateixos Estats Units que aquesta lluita està arribant al seu punt àlgid: l’editora del meu únic llibre en anglès, que és nadiua de Massachussetts, explica que al seu país ja hi ha ciutats mitjanes – que allà vol dir una ciutat del tamany de Girona o Tarragona, pel cap baix – que ja no tenen cap llibreria física. I ella fins i tot ho defensa: ‘Per què esforçar-te a buscar un llibre en una llibreria, que pot ser a l’altra banda de la ciutat i potser ni tan sols té el títol que busques? Què pot ser més fàcil que demanar el que vols a l’ordinador, sense moure’t de casa, i rebre la comanda el dia següent?’
Confesso que des de fa anys, he estat un usuari de les llibreries virtuals – bàsicament, per aconseguir llibres en anglès – i en conec prou bé els avantatges esmentats per l’editora. Ara bé, no tot hi són flors i violes, atès que els manca, per força, un al·licient que a mi em sembla clau a l’hora de cercar llibres: la sorpresa.
Per als lectors, i som molts, a qui ens abelleix triar les nostres lectures intuïtivament – perquè ens agrada una portada, o un títol, o perquè ens convenç un primer paràgraf, posem per cas – no hi ha absolutament cap substitut per les llibreries de tres dimensions. És en aquests establiments, per exemple, que he arribat a descobrir – per atzar – certs títols que mai no hauria trobat altrament, unes sorpreses engrescadoríssimes: llibres dels quals ni sospitava l’existència però que resultaven ser exactament el que estava buscant. Aquesta experiència és exclusiva, ho repetim, a les llibreries reals, tocables, amb parets i prestatges (i – és clar – llibreters de carn i ossos). Impossible substituir-les. Per tant – a menys que els lectors siguem prou babaus per permetre-ho, cosa que sincerament dubto – mai no seran pas substituïdes.
Menys mal.
