Ponents

Ramon Solsona (Barcelona, 1950) és escriptor i periodista. Durant vint anys exerceix com a professor de secundària i des de 1992 es dedica professionalment a la literatura i el periodisme. Ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993) —guardonada amb els premis Crítica Serra d’Or, Prudenci Bertrana i Lletra d’Or—, DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L’home de la maleta (2010), premi Sant Jordi de novel·la del mateix any. També ha escrit els llibres de relats Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006).

En la seva vessant periodística, col·labora habitualment als diaris Avui i La Vanguardia, i s’encarrega de l’espai diari “La paraula del dia” al programa radiofònic El món a RAC1. També és autor de diversos guions per a sèries de televisió.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Olga Xirinacs ha nascut i viu a una casa davant del mar, a Tarragona. També escriu a Mont-ral (Alt Camp, Serra de Prades). És professora de piano. Ha publicat més de 60 llibres: poesia, narrativa, novel·la i viatges. Té editats 300 contes per a adults i infants. Ha obtingut els premis més importants de la literatura catalana: Sant Jordi; Carles Riba; Premi de la Crítica (dues vegades); Sant Joan; Ciutat de Palma; Josep Pla; Sèrie Negra (de Planeta), etc. És Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona. Creu de Sant Jordi. Medalla de Plata de la Ciutat de Tarragona. Col·labora amb músics i artistes plàstics; escriu a La Vanguardia i a Foc Nou.

Foto: Pilar Aymerich

Bernat Fàbregues és un dels responsables de les llibreries Happy Books, de Barcelona, on va agafar el testimoni del seu pare, Pere Fàbregues, en el timó del negoci quan aquest es va jubilar. Actualment, comparteix la direcció de l’empresa amb Josep i Ingrid Pi després que les dues famílies s’associessin per iniciar una singladura empresarial conjunta i ajuntessin les llibreries amb què comptaven a la capital catalana. Fàbregues forma part d’una de les famílies de més tradició en el món de la llibreria a Catalunya. Actualment, compten amb tres centres, un a Portal de l’Àngel, un altre al carrer Pelai i un tercer a la Catedral de Barcelona.

Lluís Agustí Ruiz és professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Ha estat cap de la Biblioteca de l’Instituto Cervantes de Nova York i ha escrit treballs com Aportacions per a una bibliografia de l’exili republicà català, valencià i balear als Estats Units d’Amèrica, que recull obres publicada pels exiliats de la Guerra Civil espanyola d’origen balear, català i valencià als Estats Units i Puerto Rico des de 1936 fins a 2004 i vol ser un punt de partida per recuperar la labor intel·lectual d’aquests exiliats; La Biblioteca de Nueva York, que descriu el funcionament de la biblioteca de l’Instituto Cervantes a aquesta ciutat; i El diccionario etimológico castellano e hispánico de Corominas / Pascual veinte años después, on repassa les característiques d’aquest prestigiós diccionari escrit per Joan Coromines.

Lluís Ma. Anglada i de Ferrer va néixer a Vic el 24 d’abril de 1957. És llicenciat en Filosofia (Lògica) i diplomat en Biblioteconomia. Desde 1997, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Prèviament ha estat director de Biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya (1989-1997) i professor en l’Escola de Biblioteconomia i Documentació. Ha format part de diversos comitès nacionals i internacionals de biblioteques. Actualment és membre del Library Advisory Board de Nature Publishing Group i de l’editorial Springer i del Comitè Científic de les reunions europees d’ICOLC. Ha estat President i Coordinador del Programa de Certificació de Qualitat per als Serveis de Biblioteca de l’ANECA. Anglada és conferenciant i articulista (relativament) actiu en matèries diverses relacionades amb les biblioteques (Automatització de biblioteques, biblioteques digitals, cooperació bibliotecària, qualitat aplicada a les biblioteques etc.)

Xavier Sistach (1962) és comprador de llibreria de les botigues d’El Corte Inglés a Catalunya des de fa 14 anys. Li agrada dir que el seu negoci particular no és comprar els llibres sinó llegir-los, aprendre i emocionar-se amb ells. Compta amb estudis universitaris de Ciències Biològiques. Estudiós de l’entomologia, està especialitzat en història natural antiga dels insectes. És autor del llibre Bandas, enjambres y devastación. Las plagas de langosta a través de la historia (Almuzara, 2007). RBA és a punt de publicar la seva segona obra, Insectos y hecatombes, el volum primer, Historia Natural y crónica de la peste y del tifus epidémico. Té amplis coneixements informàtics i parla català, castellà, francès, anglès, portuguès, italià i alemany.

Carles Carreras Verdaguer és director de l’Observatori del Comerç de la Universitat de Barcelona. catedràtic de la Universitat de Barcelona, concretament al departament de Geografia Humana a la facultat de Geografia Història. Actualment exerceix la docència en les àrees de treball de geografia humana, urbana, comercial i social. Les seves línies de recerca es centren en l’anàlisi regional, geografía urbana, Ensenyar geografía, ordenació del territorio, pensament geogràfic, estudis sobre comerç i consum, i anàlisi mediambiental. Ttambé forma part del grup de recerca ANTERRIT. Compta amb més d’una vintena de publicacions, una de les darreres porta per títol “La centrificación, una propuesta de clarificación conceptual”.

Quim Valls és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i té el doctorant per la UIC amb la tesi doctoral “La reeducació de l’individu mitjançant el mètode grafotransformador”. Va fer un màster oficial en Societat de la Informació i del Coneixement a la Universitat Oberta de Catalunya. Valls va ser el creador del mètode Kimmon per a la reeducació de l’inconscient i la millora de la intel·ligència emocional i és actualment el president de l’Institut Kimmon per a la millora de la intel·ligència emocional.

Director acadèmic de Foms Group, especialitzada en impartir cursos per a entitats financeres arreu de l’Estat Espanyol i director Acadèmic del Centre d’Estudis Empresarials (CEEM). En la seva activitat professional ocupa el càrrec de director i co-presentador del programa “Escola de vida: Viu els llibres” a Ràdio 4 i és col·laborador a RAC 1 del programa Via Lliure, espai “Bona lletra i bona vida”, on tres oients anònimes i voluntàries van implementar el mètode Kimmon en directe. Quim Valls és autor dels llibres La bona ment: sigues un líder com Pep Guardiola amb el mètode Kimmon; Bona nit i bona sort: com atraure la fortuna mentre dorms; Buenos días y buena letra: cómo transformar tu escritura para mejorar tu vida, i del llibre Saka Sudoku (Editorial Banzai), com també el creador del Tauler Sakasudoku.

Nascut a Barcelona el 1964, formador, conferenciant i consultor internacional en projectes de gestió del canvi a les organitzacions i desenvolupament d’equips. Gerent de Teamtowers, empresa dedicada a traslladar les bones pràctiques de direcció de persones i equips a les empreses i institucions. Autor dels llibres sobre management “Fer Pinya” i “Creo luego, Creo”, ambdós publicats per Entramat i Empresa Activa, respectivament, tots dos segells d’Editorial Urano.

Xavier Solà és nascut a Vic l’any 1965. És advocat i músic. Ha exercit d’advocat especialista en drets de la propietat intel·lectual i ha estat treballant d’advocat per a l’SGAE. També ha impartit classes sobre drets d’autor en diversos Màsters i Postgraus. Ha dirigit els serveis jurídics (2000-2007) de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i ha impartit classes en Màster de Dret Local. És autor del manual Sóc Regidor, i ara què? i ha participat en diverses publicacions col·lectives: Polítiques locals de Cultura (Diputació de Barcelona 1998), La Gestión Cultural en los Municipios (FEMP2002) i Cultura i Municipi (2005).

Gerard Nahm és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i professional independent en el sector del llibre i de les llibreries on compta amb més de 20 anys d’experiència i ha ocupat diferents càrrecs directius, principalment al capdavant de les llibreries Herder i Alibri. Ha col·laborat amb alguns dels últims projectes engegats des del Gremi de Llibreters.

Manel Sanromà és fundador de la xarxa ciutadana Tinet, la primera que es va crear a l’Estat; forma part del Consell d’Administració d’Internet Society i va ser també president de l’Associació puntCAT, que va assolir el domini CAT. Actualment és patró de la Fundació CAT. És llicenciat en Física, doctor en Astronomia, llicenciat en Humanitats i Màster en Tecnologies de la Informació en Salut. Ha estat professor d’Astronomia a la Universitat de Barcelona, de Física a la Universitat Politècnica de Catalunya, i actualment de matemàtica aplicada a la Universitat Rovira Virgili. Ha format part de diferents entitats ciutadanes i és fundador de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. És director de sistemes d’informació de la Xarxa Santa Tecla.

Martí Manent és el fundador i director general de Derecho.com (contingut legal en línia, productes i proveïdor de serveis) i d’elAbogado.com, el major directori d’empreses a la legislació espanyola. Abans d’emprendre aquests dos projectes treballava com a advocat en el departament corporatiu i financer de Garrigues Advocats, la firma d’advocats més gran d’Europa. Té experiència en la internacionalització i estratègia a Europa, els Estats Units i Latam. També és el vicepresident d’aDigital(Associació Espanyola de Comerç Electrònic). Martí Manent té un grau JD (Màster legal) de l’Institut d’Empresa a Madrid.

Neus Arqués és escriptora. Treballa d’analista digital. És diplomada en Traducció i llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Política Internacional per la Johns Hopkins University. El 2000 va fundar Manfatta, agència especialitzada en la gestió de la Visibilitat on-line. Ha publicat les novel.les Un hombre de pago (Umbriel), Una mujer como tú (Martínez Roca) i Todo tiene un precio (Alienta), així com diversos manuals de màrqueting, com ara Marketing para escritores (Alba). Viu a Barcelona i a www.neusarques.com.

Rafel Rovira (1962) és propietari de la 2 de Viladrich Llibreria, a Tortosa. Encapçala un projecte empresarial, hereu d’un negoci amb més de 250 anys d’experiència i “amb més possibilitats que mai”. Una llibreria amb 200 m2 d’exposició, 15.000 llibres i 30.000 articles de papereria i regal i que ha apostat decididament per la venda on-line. Compten amb una selecció d’autors ebrencs dels quals la 2 de Viladrich s’ha convertit en un valuós punt de difusió i comercialització.

Eudald Aymerich Jou, periodista i especialista en comunicació corporativa i digital; fundador de l’agència de comunicació i gabinet de premsa Monmar Comunicació, està vinculat professionalment des de fa anys al sector del llibre, les llibreries i la cultura. Ha treballat per diverses empreses editorials, com Grupo Zeta, Grupo Prisa i Curt Ediciones, on ha dirigit i coordinat diverses publicacions. Crea l’agència Monmar Comunicació al 2007 a Vic; a l’actualitat també col·labora amb Grup Nació Digital. És llicenciat en Filologia Anglogermànica i Periodisme.

Ana Cristina Beneyto és presidenta del Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya. Encapçala la distribuïdora de llibres Ben Vil, creada pels seus pares a la dècada dels 50, amb el nom de Ben Tor com una empresa familiar dedicada a la venda i distribució de llibres. A l’actualitat compta amb dos magatzems logístics, la Llibreria Universitària i el segell editorial LU.

Joan-Lluís Lluís és un escriptor nord-català, militant de la llengua catalana i que denuncia el lingüicidi comès històricament per l’Estat francès. Ha estat periodista d’El Punt, al qual continua col·laborant sota forma de cròniques sobre l’actualitat política francesa. Manté al setmanari Presència una crònica titulada “A cremallengües” i, a L’Avenç, la crònia Traient la pols sobre literatura catalana popular dels inicis del segle XX. Des del 2005 dirigeix el Servei de Difusió de la Llengua Catalana de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. És coautor, juntament amb Pascal Comeladedel Manifest revulsista nord-català. També ha escrit textos de cançons, sobretot pel grup Blues de Picolat però també pel Casellas Sextet Folk i Sol i Serena. Al 2009 va rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or, per la novel·la Aiguafang, una novel·la ambientada en una Barcelona sotmesa a una pluja constant d’aiguafang i en què els paràmetres morals, però també lingüístics, han patit mutacions notables. Al 2010 també va rebre el Premi Nacional President Lluís Companys, “pel seu compromís social i literari en defensa de la personalitat, la llengua i els drets del nostre país”.

Jordi Ferré Blasco. 47 anys. Viu a Valls (Alt Camp). Periodista i editor. Ha treballat al Diari de Tarragona, El Periódico, Catalunya Sud i va ser un dels fundadors l’any 1983 del setmanari El Pati, del qual va ser director editorial. Ha col·laborat a Ràdio Tarragona, Ràdio Valls, Ràdio Reus i La Vanguardia. Ha estat vocal de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. L’any 1994 assumeix la gerència d’Imatge-9, SL, de la qual n’és accionista i un dels socis fundadors. Imatge-9, SL el 1996 crea el segell Cossetània Edicions i el 2006 Lectio Ediciones. Des del 2005 és membre de la junta directiva de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, entitat de la qual el 2010 passa a ser-ne vicepresident primer i des de l’abril del 2011 n’és el president. És també vicepresident tercer del Gremi d’Editors de Catalunya.

Muriel Casals i Couturier (Avinyó, França, 1945) és presidenta d’Òmnium Cultural i professora del Departament d’Economia i d’Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha fet estades a universitat britàniques com l’Edinburg University, la London School of Economics i la University of Wales at Bangor. Els seus temes d’interès són les reconversions industrials, la història del pensament econòmic i l’economia europea. Fa tasques de divulgació a través de col·laboracions al setmanari “El Temps” i al programa “Economia i empresa”, de Catalunya Informació, i en cursos d’extensió universitària. Ha estat vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació de la UAB (2002-2005) i representant a la Xarxa Vives d’Universitats (2002-2009). Va ser membre del consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1983-1988), presidenta de l’Opinió Catalana fins al 2009 i membre del Consell Català del Moviment Europeu.

Oriol Izquierdo (Barcelona, 1963), filòsof de formació, ha estat estretament vinculat al món cultural català des dels anys 80. Ha exercit la crítica literària, la docència universitària i la direcció editorial. Actualment, dirigeix la Institució de les Lletres Catalanes, i col·labora habitualment a La Vanguardia i l’AVUI amb articles d’opinió.

Joana Serra (Baó, 1985) és des de finals de 2011 la nova responsable de la històrica Llibreria Catalana, de Perpinyà, especialitzada en el llibre català. Es tracta d’una jove llibretera, nascuda a Baó al 1985, i una persona activa dins el món de l’associacionisme: és vicepresidenta d’Aire Nou, treballadora de Ràdio Arrels, fundadora d’Agasalla i membre del Casal Jaume I, segons informa Vilaweb.cat. Ha fet els estudis catalans, un equivalent d’humanitats, i també una tesi doctoral sobre substitució lingüística. Després de tres anys de fer de becària a la Universitat de Perpinyà, li va sorgir l’oportunitat de portar la llibreria i va decidir agafar-la. “Ha estat una mica per atzar. Cercava feina en aquest món i m’he tirat de cap a la piscina”, comenta a Vilaweb.cat. Serra agafa el relleu de Joan Miquel Touron, fundador de la llibreria que ha regentat durant 25 anys.

Octavi Serret és propietari de la llibreria Serret Llibres, a Vall-de-roures, un referent cultural i literari de la comarca del Matarranya i del Baix Aragó la influència de la qual arriba a les Terres de l’Ebre. Llibreter des de 1981, és conegut per la seva tasca de difusió i suport als autors locals i als escriptors catalans i ebrencs. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Projecció social de la llengua catalana de 2008 de la Generalitat de Catalunya i amb el Premi Franja: Llengua i Territori, atorgat per Iniciativa Cultural de la Franja. Al 1996 s’introdueix en el món d’Internet on desenvolupa una intensa activitat ja sigui a través d’uns fòrums literaris (www.serretllibres.com/forums), el Serret bloc (www.serretllibres.com/autorsebrencs/), on dóna a conèixer les activitats i publicacions de la llibreria, el Facebook (facebook.com/llibreria.serret), el Twitter (twitter.com/serretllibres), i el Linkedin (linkedin.com/profile/view?id=93456143). Ha col·laborat en l’edició de llibres d’autors novells.

Pere Duch i Balfagó (Castelló, 1957) es va llicenciar en Història Contemporània per la Universitat de València i és un professor que, després de quinze anys d’ensenyament, es va fer llibreter. Des de l’any 1992 dirigeix la llibreria Babel, de Castelló, guardonada amb nombrosos premis arreu d’Espanya per la seua tasca cultural. És autor de diversos llibres d’ensenyament i d’altres publicacions i articles relacionats amb el món del llibre i la llibreria. També ha publicat llibres de creació com ara Contes per a estimar els llibres i Contra la ciutat. Dalt de la via, escenes d’un altre temps.

Anna Riberaygua, llibretera de la Llibreria La Puça, d’Andorra la Vella. Activista cultural i implicada en la difusió del llibre i la literatura en català al principat d’Andorra, ha treballat també en la preservació del medi ambient i del paisatge a través de l’Associació per a la Defensa de la Natura i del col·lectiu P3M.

Ramona Pérez es propietària de la llibreria Àgora, de Palma de Mallorca, que va fundar al 2005 fruit “d’una vocació intensa” que li ha donat “satisfaccions dia rere dia”. Ha aconseguit convertir la llibreria en una de les més actives en la difusió i comercialització de la literatura en català en pocs anys. La seva tasca no ha passat desapercebuda i la llibreria ha estat guardonada amb una menció especial als premis Librero Cultural que atorga la Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros (CEGAL) en col·laboració amb la dirección general del Libro, Archivos y Bibliotecas “per ser una llibreria personal i singular”. La llibretera diu que Àgora “vol ser l’àgora de la bona literatura a Palma: un punt de trobada, de dinamització, un observatori de referència per seguir la evolució de la literatura contemporània. Volem, d’una banda, mantenir la tasca del llibreter com a un veritable ofici, el llibreter com a artesà, sempre al costat del més important: el lector. I, de l’altra banda, estar totalment en tendència, en l’evolució de la idea de llibreria” .

Rosa Viñallonga, sòcia des de 1985 de la llibreria La Gralla, de Granollers, que obre les portes al 1966 amb la voluntat d’oferir un tractament professional al comerç del llibre i convertir-se en un instrument eficaç davant les carències culturals, socials i polítiques del moment; forma part del Grup Bestiari. Al 2004, la llibreria va estrenar unes noves instal·lacions on doblava la seva superfície comercial i que integren la seva oferta de papereria. Viñallonga creu que la literatura en català s’ha de potenciar des de la literatura infantil i juvenil perquè és d’on han de sortir els nous lectors.

És presidenta del Grup Bestiari (grup de llibreries independents).

Irene Tortòs-Sala Brugué és propietària de la llibreria L’Altell, de Banyoles, des de 1992. En aquestes quasi dues dècades d’exercir l’ofici de llibretera s’ha destacat com a activista cultural de la ciutat on, a banda de regentar el seu negoci, organitza iniciatives com presentacions de llibres i trobades amb autors. És impulsora de la Nit de Narradors, una vetllada literària per on han passat alguns dels noms més destacats de la literatura en català i que s’ha convertit en una de les tradicionals cites culturals de l’estiu a Girona. El 2006 va ser la pregonera de les Festes de Sant Martirià, la Festa Major de la capital del Pla de l’Estany.

Antoni Daura és president del Gremi de Llibreters i responsable de la llibreria Llibres Parcir, de Manresa, on treballa des de 1985, i des de 2005 també del Petit Parcir, especialitzada en llibres per a nens i joves, còmics i edicions de butxaca. Des Parcir Edicions Selectes també s’ha dedicat a la publicació de llibres històrics i de temàtica local i comarcal. Daura, llicenciat en Geografia i Història, ha exercit també d’arqueòleg i ha dirigit diverses excavacions i publicat llibres i articles. També ha format part del jurat de guardons com el Premi Llibreter (àlbum il·lustrat), el Premi Barcanova, els Premis Lacetània de Manresa i ha promogut el Premi Parcir d’àlbum infantil il·lustrat. Actualment, coordina la revista cultural Dovella, que té per àmbit la Catalunya central i que s’edita a Manresa.

Ernest Abadal és des de desembre el nou degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació en substitució de Cristóbal Urbano. Abadal va començar de professor al centre el 1989 i ha ocupat diversos càrrecs de gestió, com cap d’estudis i director del departament. Fa uns mesos va assolir la categoria de catedràtic d’universitat. Professor titular de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, és llicenciat en Filosofia, diplomat en Biblioteconomia i Documentació i doctor en Ciències de la Informació. Ha escrit diversos llibres i articles sobre publicacions digitals i sobre l’aplicació de les tecnologies de la informació a la gestió de documents i en aquests moments dirigeix un projecte de recerca sobre l’accés obert a la ciència a Espanya. També és director de la revista digital “BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació” (http://www.ub.edu/bid) i membre del consell assessor de la revista “El profesional de la información” (http://www.elprofesionaldelainformacion.com).

Xavier Mallafré (1969) és president del Gremi d’Editors de Catalunya des de finals de 2010 i de la Cambra del Llibre. És també el director editorial de Grup 62, una de les empreses editores més importants de l’Estat. Anteriorment havia treballat a Planeta durant onze anys, concretament al departament d’internacional, i també a l’empresa auditora Arthur Andersen. Llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE.

Joan Sabaté és director general de FUNDACC (Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura), l’organisme que impulsa el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, estudi d’audiències i consum cultural als territoris de parla catalana. Llicenciat en Comunicació Audiovisual i màster en Comunicació Social i Humanitats (URL), ha treballat en la direcció i gestió de projectes relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació i el periodisme digital en organitzacions com el Centre de Tecnologies Ituarte de la Fundació Joan XXIII, la consultora GEC, que pertany al grup d’empreses de la Universitat Oberta de Catalunya, i el portal d’internet Worldonline. També ha col·laborat amb el diari Avui i de les revistes Web, Netsurf i del suplement Novatec de La Vanguardia. Actualment, també és professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL).

 Fèlix Riera dirigeix l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). Va estudiar producció a l’Institut de Ràdio Televisió Espanyola i va produir sèries de televisió per TV3 i TVE com “Être Die”, basada en la figura de Salvador Dalí, i “Mediterrània”, al voltant de l’escriptor Baltasar Porcel; també va ser un dels socis fundadors de la productora Optima TV i creador de l’associació Barcelona Audiovisual, a més d’impulsar el Col·legi de l’Audiovisual de Catalunya del qual és vocal. Ha estat conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i responsable del projecte IQUA de seguretat a Internet. El seu salt al món dels llibres es va produir al 2004 quan va assumir la direcció de l’editorial l’Esfera dels Llibres; va fundar el diari on-line “Elsingulardigital.cat” i ha estat director del grup editorial Grup 62.